XATONADA 2008
I ARA, DONEM PAS A LA PUBLICITAT:
VEU EN OFF:
- PERQUÈ ELS NENS MARXIN DE CASA D’UNA VEGADA.
- PER VIURE SENSE SOROLLS
- PER TENIR UN VEÏNAT INCOMPARABLE...
- API LA UNIÓ: PISOS D’ALT STANDING AL CENTRE DE VILANOVA.
- SI VOLEU CONSULTAR ELS PLÀNOLS, ESTAN A LA VOSTRA DISPOSICIÓ.
- PREUS POPULARS
- Llamps i trons! Ton ¡ Vine ¡
- Com estan els nostres comptes?
- Sa Senyoria pot començar a mirar:
Aquí té tot l’historial.
- El de sempre! El de sempre!
Ja és impossible fer un bon Carnaval...
- Senyora, és que Vilanova no dóna altra fusta...
- Que no dóna altra fusta? Però Ton,
ja saps el que estàs parlant?
Que no recordes aquells Arrivos gloriosos,
La setmana Santa, el desembarc de la FOTAN...
I ara, mira,... Nosaltres que érem els reis del Carnaval
Ens hem quedat a penes en una societat virtual.
De socis que vinguin sovint
Només en queden quatre gats.
Quina pena que tot hagi anat cap avall !
- Més, com pot ser això? Potser hi ha esperança encara...
-
- Sort que no és només esperança:
tenim encara un solar, unes obres endegades,
que si la bombolla no ens enganxa,
encara podrem surar.
- I mira que ens ho han posat difícil:
primer, la veïna...
- Calla, no em parlis d’aquest engendre infernal.
De Sitges havia de ser...
- De fora vingueren que de casa ens tragueren...
- Ja ho pots ben dir, i al final, se’n va sortir.
I mira que tenim socis peixos grossos, doncs res:
l’ordre de tancament la va firmar un soci...
- L’informe tècnic també el va fer un soci.
- I el cap de la policia també ho és.
Oh, i el cas és que a les eleccions,
quan expliquen el curriculúm,
tots es vanten de ser socis.
- Doncs pel que ens serveixen
més val que s’esborrin
i deixin de dar-nos pel cul.
Què fem aquí, al Centre Cívic de la Geltrú?
quan cercàvem posada
i encara que no es troba l’entrada
al final hi hem arribat.
- Qui són aquests senyors, i aquella senyora
que sembla l’Eulàlia Sòria?
Com és que encara no trona?
- Calla Ton, no t’hi fiquis, que sort d’ells estem aquí.
Semblem zíngaros errantes,
u dia a la Collada, un altre a can Gatell,
després a l’escorxador...
- I l’any que vé, on anirem?
- Doncs mira noi, tal com va les coses,
al local del capdamunt de la Rambla,
o bé a la sala de plens.
- Però i l’envelat? Per què no ho fem a l’envelat?
- Perquè ja no és nostre, ens l’han robat.
Ara ho porta l’Ajuntament.
Com que han vist que funcionava
per collons l’han expropiat.
I ara els hi costa el doble!!!!
- Com pot anar bé la ciutat,
amb negocis tan penosos?
Què fan els seus representants?
- Teatres no, t’ho asseguro...
- Home, clar, que ja n’hi ha un...
- Però si ja fa tres anys i no veig pas que hi treballin !!!
- Es deuen haver gastat els calers
en altres coses...
- Sí, en una Sala d’Art Contemporani
que es veu que la vila era un clam,
que era una necessitat social.
- Calla Ton, no siguis cínic,
que potser ens està escoltant
algú de l’Ajuntament i ens deixen sense llum
i no podem ni acabar
- Una altra cosa....I aquell solar
on havíem de fer una nau?
- Oh, sembla que ens ha caducat
diu que van dir al Canal Blau.
I com és que no ens n’hem enterat?
- Per una vegada que pensem en clau de ciutat,
i altre cop a La Unió l’han ben cardat.
- O sigui, que ni nau, ni envelat, i local en obres...
On hem anat a parar?
- A l’antiga pizzeria Tonys
del carrer Santa Madrona.
I com que els socis no hi venien
hem llogat uns quants okupes
per donar vida social.
Això sí, tots fills de socis
( i que en fan, eh, de vida social.)
Millor que a casa:
Futbol, ADSL, i a fumar,
amb una oloreta que deixen
que et quedes mig flipat.
- Deu ser al seu palau dental,
perseguint la secretària.
Ja també és un president virtual.
- De virtual, res, que si t’atrapa,
ja et pots el cul ben tapar...
Només una dona
per complir la llei d’igualtat.
- Però és una dona que val per dos...
- Sí, clar, la Geltrú i la Unió.
Ximplicia, jo voldria dir
que espero que l’any que vé
en comptes de trobar-nos aquí
al nostre local ho fem,
el de debò, el del carrer Teatre.
- I que siguem més de quatre !
Mes, amic Ton, deixem aquesta conversa
que em fa venir mal de cap.
Jo he vingut per anar de festa,
no per sentir-vos gemegar.
Fills del Carnaval!
Puix que pel soroll ens llançaren de casa nostra
que hi hagi sempre memòria
de nostre poder etern.
- Sense treva ni repòs ha de ser aquesta festa,
i hem de fer esclatar la terra a nostre pas sorollós.
- I ja que els carques voldrien
aixafar-nos, que és son anhel,
declarem la guerra a aquells
que d’avorriment ens matarien.
- Vostres ordres complirem !!!
- Encengueu doncs les teieres
per Vilanova abrandar;
que tot el món se n’enteri
que ja ha arribat Carnaval.
La Geltrú, la Unió,
aixequeu amunt la cresta,
passeu tots bon Carnaval
- I que s’esberli- la terra !!!
|
| |
ITINERARI AMB BICI
Poblat iber de Darró
Darró
Darró és el testimoni de la presència d'un poblat iber entre els segles V i I aC. El poblat va ser substituït per una vila romana fundada a mitjan del segle I aC i abandonada en època visigòtica. A partir del segle IV dC aquest indret es va utilitzar com a necròpoli. A la banda de mar trobem les restes iberes de dues cisternes, un forn i diferents habitatges. L'altra banda del carrer hi veiem un dipòsit d'aigua dins d'una de les construccions de l'antiga pars rustica dels romans. A l'altre costat del carrer hi havia els habitatges i un taller d'àmfores. El nom de Darró s'associa a l'aigua.
Camí de Sant Gervasi
Camí fondo de Sant Gervasi (L'Ortoll)
Aquesta zona rep el nom del casal construït als anys 1891-92, però que no es visible des del camí. Enmig de vinyes, ametlles i oliveres trobem el Molí de l'Escardó i més avall la sínia d'Anton Colet i la de Poc-pa.
Parc Gumà
Parc Gumà
El parc Gumà es va inaugurar l'any 1881. Va ser dissenyat per Ramon Oliva, jardiner de la Reial Casa. La font central, del geni vilanoví , va se feta per Andreu Aleu, autor del Sant Jordi a la façana del Palau de la Generalitat.
Mas Seró
Mas Seró
Mas Seró va ser construït l'any 1854 a instàncies de l'indià Antoni Miró Pascual, conegut amb el renom de “Seró”. L'any 1868 la casa perd un mirador a causa d'un temporal. Avui ens adonem que fou una magnífica atalaia sobre el pla de Vilanova. Al segle XIX masos i masies d'indians retornats a la seva població natal esquitxaven el paisatge del Garraf.
 
Torre d'enveja i Ermita de Sant Joan
Ermita de sant Joan i torre d'Enveja
D'origen romànic, Sant Joan és l'ermita més antiga de la ciutat. Està dedicada als dos Joans, l'evangelista i el baptista. Al costat apareix la torre d'Enveja. És una construcció de guaita d'origen medieval. Hi ha qui diu que el topònim ve de “in via”, és a dir, en el camí, ja que per aquí hi passava l'antic camí de Barcino a Tarraco. Té dotze metres d'alçada.
Hospital i Nucli Antic
Nucli antic
De carrers estrets, aquí encara perviuen elements arquitectònics medievals i cases burgeses del segle XVIII i XIX).
També hi trobem l'antic hospital, un edifici d'origen medieval i que fou l'hospital fins que l'any 1835 va passar a l'antic convent dels carmelites descalços. Destaca el vaixell del pany de la porta. Els hospitals es nodrien de les donacions i els pagaments dels homes de la mar, molt afectats per les malalties dels viatges.
Església de Sant Antoni
Campanar i església de Sant Antoni
El campanar va ser dissenyat pel tracista Fra Josep de la Concepció , un carmelita descalç que ha esdevingut un referent en l'arquitectura barroca catalana. Es va acabar de construir el 1706 i s'inspirava en el d'Arenys de Mar. Té 52 metres d'alçada. L'any 1781 es va invocar a la Verge de les Neus com a protectora de la vila, després que el municipi patis un a forta pedregada.
Església dels Josepets
Església dels Josepets
Acabada l'any 1784, va ser construïda pel carmelita Fra Josep de la Mare de Déu. É considera un dels millors exemples de Catalunya d'església conventual. Durant la primera guerra carlista es va fortificar el recinte i encara hi resta l'anomenada, torre de la immortalitat, de caràcter militar
Masia Cabanyes
Masia Cabanyes
Masia de final del segle XVIII. La va fer construir Llorenç de Cabanyes, pare del poeta Manuel de Cabanyes i és d'estil neoclàssic i més propera a una vil·la italiana que no pas a un mas català. L'arquitecte era italià. És un edifici majestuós, alçat per una balconada, i és on va morir el poeta.
Mas Sardet
Mas Sardet
Masia documentada al segle XV, va pertànyer a l'indiano Pau Soler i Roig, anomenat Sardet, qui fou comerciant de Roba a Cienfuegos i l'Havana. Soler tenia la casa al carrer caputxins de Vilanova, on es conserven les terracotes al·legòriques al comerç. El mas té una gran torratxa i estava fortificada.
Torre de l'onclet
Masia de l'Onclet
Masia construïda al costat de la torre medieval del mateix nom. El nom de l'onclet ja apareix l'any 1714 i es refereix a un familiar dels propietaris, sacerdot i de poca alçada.
Era el centre d'una quadra, és a dir, tenia un règim especial dins del terme del castell.
La masia fou propietat del pintor Martí Torrents.
Masia Samà
Masia Samà
La casa era coneguda pel corral d'en Martí. La masia la va comprar la família Samà i l'any 1910 l'arquitecte Font i Gumà la va reformar tot seguint l'estètica modernista. Destaca l'ús oficis, com la ceràmica vidriada, el trencadís i el totxo vist. És un dels escassos exemples de modernisme rural a la comarca.
Masia Girabals
Masia Girabals
Va pertànyer a l'indiano Pau Soler Morell. A Cuba es dedicà a la canya de sucre i a la cria de bestiar. En tornar es va dedicar a la compra i promoció de diferents cases. La masia Girabals fou construïda damunt la vella masia de can Martí del mas Roig. Pau Soler va ser un impulsor de l'economia de Vilanova, ja que va participar en el banc de Vilanova, l'arribada del ferrocarril i en la portada d'aigües potables, entre altres activitats.
Mas Solers
Acabament de l'itinerari
|
|
