Trenta anys portant
el Drac

A l’any 1972 la irrupció del Bordegassos de Vilanova trenca motlles en el panorama festiu de
la ciutat, li donen una forta embranzida al que fins llavors anava ranquejant amb un certa
decadència. A l’any 1977 aquest mateix grup, fa o no fa, de gent coincidint que a Vilanova
es feien unes jornades del Congrés de Cultura Catalana va treure el Gegantons, els Gegants
de la Geltrú i els Cap-grossos i va fer una cercavila inèdita en aquelles dates, deuria ser al
mes d’octubre.
Però és a l’estiu de l’any 1979 quan el Bienve Moya, treballant amb el primer ajuntament
democràtic de Barcelona per la recuperació de la festa com a símbol de llibertat, d’identitat
i de relació i cohesió social, es va inventar un Correfoc. Vilanova i el seu Drac hi havien de
ser, i, fruit d’això, uns quants membres de la Unió ens vam apropar a la Plaça de les Casernes
sota el “cuartelillo” que és a on es guardava el Drac; amb unes quantes provatures veuen que
són capaços d’aguantar-lo i fet quatre passes, no sense les corresponents tentines i pèrdues d’equilibri.

I d’allà a aquí, trenta anys, enguany celebrarem que gent vinculada a la Unió Vilanovina ens
vam fer càrrec del Drac de Vilanova per fer-lo saltar per la ciutat i per on convingués.
El mateix 79 naixia l’agrupació del Balls Populars i la Unió s’apuntava a portar el Drac, són
dades per tenir en compte en el canvi radical de la festa a la ciutat. Altres entitats i societats
s’hi aniran apuntant. Els portants dels entremesos ja no cobren, ho fan perquè volen i a més
ho fan per donar de, bell nou ,sentit a la Festa ara que la democràcia esta florint. Això sí, cal
el record i homenatge als portants que en anys de penúria i dificultat feien al seva feina – i
ben feta- i any darrera any aixecaven la il·lusió col·lectiva en moments d’una certa foscor
ambiental fent desfilar els entremesos i ballant pels carrers els dies festius.
Els primers anys de recuperació de la Festa foren anys intensos, de debat profund i en algunes
ocasions apassionat i apassionant, es feia amb la voluntat de contribuir a recuperar un sentit
festiu vinculat a la Ciutat, ens sentíem protagonistes del renaixement i recreació de la Festa
i amb això gairebé n’hi havia prou.
Però el més important creiem que és la continuïtat, que hi hagi hagut relleus naturals,
substitucions sense traumes, sense mals rotllos, com es diu ara. Amb gent diversa i dispersa,
provinent de col·lectius diferents. Ho hem fet relativament bé, com tants d’altres, i per tant
la continuïtat dels portants està garantida. I, si no fos així,de la mateixa manera que vam
sortir la gent que l’ha portat al llarg d’aquest trenta anys , ens el tornaríem a carregar per
formar part d’aquest Tot que és la Festa Major.
Aquesta exposició és doncs la mostra d’un trajecte, l’aturada en un recorregut que ve de lluny,
i el que és més important segueix i seguirà amb nova gent, nova empenta fent l’enllaç que
en tota activitat humana -la lúdica ho és- s’ha de donar.
Modesta, si voleu, aquesta mostra és només una part de la història, la seguim escrivint i
d’aquí 30 anys seran altres qui l’explicaran.
Gràcies a tothom per la feina feta i per la que queda per fer.