El Drac de Vilanova

Pots seguir l’actualitat del Drac de Vilanova al seu bloc i a la pàgina del Facebook, també pots veure vídeos d’actuacions passades o consultar la fitxa al web de l’Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya en el següents enllaços.

               

Drac de Vilanova

Història de la figura

Podria ser que encara fos més antic, però les primeres notícies documentades que tenim del Drac de Vilanova i la Geltrú es remunten al 1830. De la forma d’aquest primer Drac només en tenim alguna fotografia a l’arxiu comarcal, i alguns dibuixos artístics com la famosa pintura a l’oli d’Enric Cristòfol Ricart, titulada El Drac. Durant la Olimpiada Popular, amb l’esclat de la Guerra Civil, aquesta figura és abandonada a Barcelona i es perd.

Drac de Vilanova

Drac de VilanovaDesprés de la guerra civil i de 10 anys d’absència en qualsevol celebració, el Drac de Vilanova apareix el divendres de Carnaval de 1948 amb aspecte renovat gràcies al Foment Vilanoví, amb el disseny de E.C. Ricart. L’any 1959 una explosió d’un coet li fa malbé el cap i es decideix fer-li un cap nou mantenint la estructura del cos. El drac de Ricart amb el cap nou (bastant diferent de l’antic) aguanta fins al 1981, quan la figura ja és cedida als portants del Coro. Degut a que aquesta està força malmesa, s’encarrega la construcció d’una rèplica a un taller del Nona de Mataró.

Durant la dècada dels 80 la rèplica del drac fa la seva funció però urgeix una nova figura, ja que la actual és un xic torta, així que s’encarrega als titellaires L’Estaquirot la construcció d’un nou drac basat en el model original d’abans de la guerra. Així, al 1991, s’estrena la figura actual, feta amb fibra de vidre, més esvelta, dinàmica i resistent, i que es manté fins a l’actualitat.

Drac de Vilanova

El Drac del poble – La colla de portants

El Drac de Vilanova i la Geltrú, a diferencia dels altres entremesos de la ciutat que inicialment pertanyien a l’Orde de Sant Antoni, sempre ha estat de titularitat municipal.

En els seus inicis la colla de portants era formada per tres bastaixos que, de manera remunerada, treien el Drac a les cercaviles. Posteriorment, al 1948 el Foment Vilanoví recuperà el Drac durant uns anys, i després tornen a fer-se càrrec portants remunerats.

A la década dels 70, en plena efervescència de la recuperació dels elements folklórics, es crea la Comissió de Recerca i Promoció de la Cultura Popular, formada per vilanovins i vilanovines de vinculats a diferents colles i associacions per tal de donar forma a les festes populars del futur: obertes, participatives, organitzades per la gent del poble i no per les autoritats com es feia fins aleshores. La Comissió cerca per les diferents entitats socials de la ciutat portants voluntaris que es facin càrrec dels diferents entremesos populars, i així, la Talaia es fa càrrec de Les Mulasses, l’Acord dels Nans, els Bordegassos dels Gegants petits, i el Coro del Drac.

La nova colla de portants neix amb la intenció de recuperar l’esperit i les formes del Drac de 1936, un drac popular i festiu, vinculat estretament al Carnaval. Amb el naixement de La Unió Vilanovina, formada de la unió de l’Acord i el Coro, els nans es cedeixen a l’Agrupació de Balls Populars però la colla de portants del Drac es reforça i s’amplia, i es manté viva i activa fins a l’actualitat.

Drac de Vilanova

Esperit carnavalesc

L’esperit carnavalesc del Drac de Vilanova vé d’antic. Algunes de les primeres referències documentades del Drac són de la seva participació a l’Arrivo de Carnestoltes de 1856. Posteriorment hi participà habitualment fins al període de la guerra i la dictadura. Amb la recuperació del Carnaval al 1976, el Drac torna a sortir encapçalant la comitiva de l’Arrivo cada any.

Així doncs, no és d’estranyar que la cessió del Drac durant la seva recuperació al 1979 fos per una de les entitats amb més projecció carnavalera de la ciutat, i que continuà la tradició de fer aparèixer el Drac a l’Arrivo fins a mitjans dels 90.

Per saber-ne més:

Llibre: 30 anys portant el Drac

30 anys del Drac de Vilanova

Article de Heribert Masana

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza cookies (galetes) per a recopilar informació estadística de la vostra navegació. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació de la nostra política de cookies.