Historia de la Unió Vilanovina

Els primers 100 anys

No és necessari fer un seguiment detallat de la societat coral claveriana, coneguda popularment com El Coro, en la seva dilatada trajectòria. Si cal fer constar, però, que en el primer mig segle la societat va ocupar en lloguer o relloguer diversos locals, des de la reunió fundacional al Gran Cafè de la Reunion, en els baixos de l’edifici conegut com “La Galera”, situat a la cruïlla dels carrers Sant Gervasi amb Cervantes (nord-llevant ocupant tota l’illa fins als carrers de la Mercè i Artesans). El cor fou dirigit per una llarga nòmina de músics, que consten per ordre cronològic gravats a la pedra en el monòlit dedicat a Anselm Clavé que es troba al bell mig de la plaça Pau Casals. D’aquest període cal remarcar la vinculació que l’entitat tingué en la biografia del gran músic vilanoví Eduard Toldrà i Soler (1895-1967), el qual a l’edat de set anys hi donà el primer concert de violí de la seva vida, amb l’avinentesa que el seu pare, Francesc Toldrà i Carbonell, era llavors el director de la massa coral.

Monument a Anselm Clavé     Inauguració monumen a Clavé

Imatges d’Oriol Pascual i de l’arxiu de l’entitat

En la història de la societat s’hi poden apreciar també molts períodes de crisi, però de les que sempre se n’ha sortit i amb projecció. Un moment crucial d’aquests va ser el canvi de paradigma que es va produir al país i molt especialment a la ciutat de Vilanova arran de la depressió posterior a la pèrdua de Cuba i Filipines. A la primera dècada del segle XX van desaparèixer o es van transformar gairebé totes les societats recreatives de la ciutat. La Unió Vilanovesa va estar també apunt de ser liquidada. Va ser llavors que va canviar un cop més de local i, després d’uns mesos d’interinitat al carrer del Jardí, passà a ocupar el 1914 una part de l’esplèndid equipament del desaparegut Centro Artesano, conegut popularment com L’Artesà a la rambla Principal, cantonada Col·legi. El local, amb teatre, un ampli cafè i un espaiós jardí, l’havia arrendat un empresari del cinema amb el propòsit de transformar el teatre en saló de projeccions que s’anomenà Cine Diana. Les dependències no ocupades pel saló de cinema l’empresa les subarrendà a la Unió Vilanovesa. A l’entresòl, amb els anys s’hi adequà una sala com a biblioteca pública, que va donar un caire ateneista a la tradicional vocació coral i recreativa de la societat. Podeu consultar el “Boletín de la Sociedad” publicat des de 1923 fins a 1926 que actualment forma part de l’Arxiu Municipal de Vilanova i la Geltrú.

La Unió Vilanovesa va ser una de les poques societats que van sobreviure al cop d’estat de 1936, perpetrat tan sols uns dies després de la celebració de les seves noces d’or, i a la nova situació creada després del triomf dels colpistes. Mentre el “nou ordre” va liquidar l’entramat associacionista del temps de la Segona República i també anteriors, els cors claverians foren tolerats i s’encabiren en l’estratègia del nou règim. D’aquesta manera la Unió Vilanovesa es convertí en una de les poques associacions laiques (és a dir no eclesiàstiques) que varen quedar a la ciutat un cop passada la guerra.

Per això, quan a l’any 1958, coincidint amb la celebració, com s’ha dit, del centenari de l’entitat, es va fer la primera sortida oficial posterior al 1936 de les Comparses del Carnaval, llavors rebatejat com a “Fiestas de Invierno”, “El Coro” va ser una de les cinc societats que van fer comparsa.

Celebració del centenari

Tres anys abans, el 1955, s’havia fet una àmplia reforma del Cine Diana i posteriorment l’empresari va edificar al jardí contigu un nou cinema, el Villamar, en un període tèrbol tant pel què fa a les pressions de l’empresa com en el capteniment dels responsables de la societat. En tot cas, aquesta va haver d’afrontar una altra temptativa de desnonament (la primera ja l’havia superat el 1924 després de dos anys de plets amb un anterior empresari del cinema). Finalment es va arribar a un acord amb la inauguració d’un nou local, en un espai més reduït a l’entresòl de l’edifici, a l’octubre de 1964, que disposava de cafè i una secretaria. El “Coro” va continuar amb les seves caramelles i la vida social.

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza cookies (galetes) per a recopilar informació estadística de la vostra navegació. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació de la nostra política de cookies.