Historia de la Unió Vilanovina

L'època daurada

A partir d’aquí s’inicia una època de fortíssima activitat a tots els nivells. La Unió Vilanovina es trasllada a la seva primera seu de propietat, un edifici entre mitgeres, de quatre plantes, al carrer de l’Aigua amb un pati que li dóna accés des del carrer Teatre, i es converteix en un model i referent local, participant activament en tots els esdeveniments de la ciutat i essent promotora de molts d’ells. És l’època dels grans envelats, dels balls de Cap d’Any, de les xatonades amb espectacle, dels programes de Carnaval amb sorpresa, dels espectaculars Arrivos, dels actes esportius del dissabte de Carnaval amb espectatives no acomplertes, de les Comparses multitudinàries, dels diferents grups de Coros, d’Els Pastorets, de La Corte de Faraón, de Lisístrata, de la recuperada La Veu de la Pastera…

 

Dissortadament lesClausura Local reiterades denúncies d’una veïna i un cert esllanguiment de la vida social, van portar a que a les vuit del vespre del dia 21 de juny de 2005 es clausurés el local per ordre municipal a instàncies del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 9 de Barcelona, restant l’entitat en una mena de letargia activa fins l’any 2011, en que la celebració del 150 aniversari de la seva fundació i la incorporació d’un grup de joves a la junta de l’entitat va propiciar un renaixement, buscant una adequació a la realitat del moment i a les necessitats lúdiques i socials dels associats. (foto de la notícia al EixDiari)

La manca d’un local en condicions i l’accentuació de l’esllanguiment social, i viceversa, fan que durant el període 2006 – 2013 es mantinguin les activitats “mínimes” que la mínima vida social i la manca d’espais adients permeten organitzar. Es mantén la participació en tots els actes de Carnaval, i l’any 2006, en col·laboració amb d’altres entitats vilanovines, es recupera l’Envelat, aquest cop instal·lat a la zona esportiva, que s’havia perdut uns anys abans per la impossibilitat de muntar-lo al seu emplaçament tradicional de la Plaça de les Casernes, fins que l’any 2009 l’Ajuntament, unilateralment, decideix fer-se’n càrrec. Durant aquest període s’ha recuperat l’acte d’ofrena a la Presidenta Honorífica de la societat, la Mòmia Nesi, s’han fet algunes sortides al teatre, s’ha mantingut la calçotada amb visita cultural i, gràcies a les bones campanyes que ha fet el Barça, ens hem reunit al voltant del Canal+ per veure el futbol.

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza cookies (galetes) per a recopilar informació estadística de la vostra navegació. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació de la nostra política de cookies.